Presentació en societat. Parlament del secretari, Antoni Mir.

NO HI HAURÀ TALL, HI HAURÀ CONTINUÏTAT HISTÒRICA

Havíem de rebel·lar-nos, no podíem consentir com a mallorquins i amants de la llengua catalana que l’Editorial Moll desaparegués, sense dir que NO, sense resistència. No podíem quedar mans plegades i deixar perdre passivament el patrimoni de vuitanta anys de l’Editorial Moll. Hauria estat una vergonya. Així que fa bastant més d’un any, coneixent la situació de liquidació concursal en què es trobava l’Editorial, vaig anar a veure en Francesc Moll i record que li vaig dir més o menys: “Francesc, jo no em puc estimar l’obra de ton pare com podeu estimar-la els fills i els néts i tots els familiars; però m’ho estim! I t’ajudaré a trobar una sortida que compti amb la família, que incorpori nova gent i que respecti la figura i l’obra del ‘Senyor Moll’”.

Ens guiava de feia temps la idea que Francesc de Borja Moll mereixia un projecte que difongués la seva figura i la seva obra, un patrimoni cultural excepcional en què sobresurt el Diccionari Català-Valencià-Balear. Doncs bé, amb quina legitimitat es podria difondre la figura i l’obra de Francesc de B. Moll si es deixava morir la seva Editorial? Com podríem mirar-nos als ulls si deixàvem que l’Editorial Moll anàs a parar vés a saber on? El camí ha valgut la pena i és per això que ha passat un any llarg des dels inicis de les nostres gestions, un any en què el nostre president, Francesc Homs, ha jugat un paper determinant en una negociació certament complexa; un any que ha permès aconseguir el suport personal i econòmic dels primers socis fundadors a qui hem d’agrair la seva prudent, útil i radical discreció. Ho hem aconseguit i podem dir amb satisfacció que definitivament ho hem salvat.

Gràcies a la compra dels actius en liquidació, la Institució Francesc de Borja Moll creada a l’efecte ha impedit que caiguessin en males mans o que anassin directament a ser convertits en pasta de paper. Però això no és el més important, el que té més valor no consta als llibres de comptabilitat. És el valor immaterial. És el que representa. És que després de vuitanta anys de recorregut editorial, no hi haurà tall, hi haurà continuïtat històrica. Això és el més important que hem adquirit. Una continuïtat que podem veure en un cas concret. Era l’any 1901 quan Antoni M. Alcover llançava la Lletra de Convit que va donar lloc al Diccionari i al I Congrés Internacional de la Llengua Catalana celebrat el 1906. Enguany, cent deu anys després del I Congrés, la Institució Moll n’editarà les actes i documents preparatius, aquest serà el contingut del volum que publicarem dins 2016 continuant l’edició de les Obres Completes d’Antoni M. Alcover i que posa en evidència per què no havíem de consentir rompre aquesta cadena que comença amb Alcover, continua amb la família Moll i ara ho fa mitjançant la Institució Francesc de Borja Moll, una baula més. No és un projecte ni per a dos dies ni per a dues setmanes, no és per veure d’aquí a un any què passa. Ens proposam un projecte de llarga durada, amb la certesa que altres, d’aquí dotzenes d’anys, també continuaran des de les Balears la tasca de contribució a la vitalitat i la riquesa de la llengua catalana. Per assolir aquest objectiu, la Institució Francesc de Borja Moll neix amb dos eixos estratègics; en primer lloc, és una iniciativa privada, civil, per poder continuar treballant amb força amb qualsevol composició política de les institucions públiques, un fet rellevant de manera clara a les Balears i el País Valencià; en segon lloc, és un projecte que cercarà l’autofinançament per no dependre en exclusiva o en excés de les subvencions públiques.

La seva viabilitat es basa en tres fonts d’ingressos; la primera, la generació d’activitat econòmica pròpia com és l’edició i la venda del fons editorial; la segona, les aportacions dels socis fundadors que ens ajuden a néixer i la dels socis col·laboradors que en fan possible la continuïtat; i la tercera, la col·laboració amb les administracions públiques. El pla d’actuació ha estat explicat pels diversos ponents, només remarcaré que ja ens hem posat en marxa. Treurem al carrer els 24 volums de l’edició popular de l’Aplec de Rondaies Mallorquines, per Sant Jordi seran a les llibreries, no en quedava ni una, de col·lecció sencera! Publicarem la Història de Menorca de Miquel Àngel Casanovas; un volum de les Obres Completes d’Alcover, Moll i Alomar; un volum de l’edició crítica de les Rondaies i diverses reedicions, com Torna Yúsuf!, de Miquel Àngel Maria. Ens veurem pròximament amb institucions públiques de Menorca i de Mallorca per promoure els Espais Moll que imaginam a Ciutadella i a Palma.

Presentarem públicament i com més aviat millor la Institució Moll a Menorca, Eivissa i Formentera, i després a Barcelona i València. No seríem honestos si no diguéssim que estam al començament i que necessitam fer créixer el nombre de socis fundadors. Encara “hem de pujar al Galatzó”, encara hem de pujar la muntanya. Si voleu, podeu ser part dels qui aixequen aquesta Institució Moll en un procés que es clourà amb una assemblea fundacional en assolir el nombre de fundadors que es necessiten. Volem un procés actiu i participatiu, calen idees noves, propostes agosarades, iniciatives innovadores, adaptar-nos al món i als públics d’avui. Els socis fundadors fan possible la posada en marxa de la Institució Moll amb una aportació a fons perdut que ha permès comprar els actius entre els quals hi ha ni més ni menys que 350 mil llibres de fons editorial que ara cal ordenar, conservar i posar en el circuit comercial. Els socis fundadors participen de l’Assemblea General, voten el pla director, el pressupost i són la garantia que es mantenen els valors fundacionals i la lleialtat a la figura de Moll; són alhora socis col·laboradors. El soci col·laborador fa possible la continuïtat de la Institució Moll amb una quota mensual que permet publicar llibres i desenvolupar projectes, una part significativa de la qual es rescabala en forma de promocions, volums de l’estoc o novetats. Mitjançant el web, que ja està actiu, s’obriran canals de participació amb les universitats, amb entitats culturals de tot el territori lingüístic, amb la ciutadania. Seguirem l’exemple de la campanya de Francesc de B Moll als cinquantes feta per poder reprendre l’edició del DCVB, quan recorregué tot el territori lingüístic per cercar suport econòmic i poder publicar un Diccionari que representava pujar tota una muntanya econòmica pel seu cost. Alcover, Moll i Sanchis Guarner foren capaços de mobilitzar persones de tot l’àmbit de la llengua, de reunir el capital i el talent necessari, i d’acabar el Diccionari. Nosaltres també hem de poder fer una campanya que ressegueixi les eixides lingüístiques, la tasca dels milers d’informadors i els 149 ajuntaments que hi participaren, i que impliqui els gairebé dos milers d’institucions locals de tot el territori lingüístic. Ho podem fer perquè no ens resignam i perquè sabem dir NO quan cal, que és una manera d’aixecar el cap i de dir sí a donar llarga vida a la llengua catalana. Posarem en marxa aquesta campanya, ampliarem i actualitzarem el Diccionari, continuarem la tasca de l’Editorial Moll. Moltes gràcies.