Amb aquesta frase de mossèn Alcover començà l’actor Toni Gomila l’acte de presentació en societat de la Institució Francesc de Borja Moll. En un dels espais més emblemàtics de Palma, el Gran Hotel, veia la llum pública la Institució que du el nom d’un dels grans filòlegs de la llengua catalana, Francesc de Borja Moll, el passat 3 de febrer. La sala Domènech i Muntaner, de 160 places, va quedar petita per al públic i la premsa i els que no arribaren d’hora, al voltant d’una trentena, ho varen haver de seguir a través d’una pantalla a la sala Miquel dels Sants Oliver, al tercer pis.
Text d’Ignasi Serra
Gairebé tots els assistents, entre els quals hi havia el rector de la Universitat, Llorenç Huguet, la presidenta del Govern, Francina Armengol, la consellera de cultura, Esperança Camps, el vicepresident i conseller de cultura del Consell de Mallorca, Francesc Miralles, el conseller de cultura del Consell de Menorca, Miquel Àngel Maria, el batle de Palma, José Hila, la regidora d’educació, i néta de Francesc de Borja Moll, Susanna Moll, i el regidor de mobilitat, Joan Ferrer, s’emportaren a casa els fulls d’inscripció a la Institució per a fer-se’n soci col·laborador —i alguns ja la deixaren emplenada a la sortida— i, a més, els subscriptors de El Mirall reberen amb sorpresa, alegria i il·lusió el número 234 de la revista, l’especial dedicat als 27 anys de la nostra història.
A l’escenari, l’arqueta de fusta, amb els gravats que representen la història de la llengua, que conté milers de felicitacions a Moll per haver acabat el Diccionari el 1962, i un bon grapat de llibres publicats per l’editorial que ell fundà el 1934. Toni Gomila, mestre de cerimònies, s’hi acostà quan els llums s’havien apagat i començà a recitar noms d’autors illencs… «no en falta cap», afegí. Una simple frase que serveix per a explicar la importància que ha tengut aquesta editorial per a la literatura en català a Mallorca. Just després, el moment trist. Llegí la carta de tancament de l’editorial, que acabava amb unes paraules optimistes i, amb ulls d’avui, premonitòries: “els llibres sempre formaran part de la nostra vida i qui sap si en el futur ens retrobarem a través de nous projectes literaris. Fins aviat!”. Aquest nou projecte literari ja hi és i té per nom Institució Francesc de Borja Moll amb l’objectiu de continuar l’Obra en favor de la nostra llengua, de ser una baula més de la cadena, d’evitar que el que representa l’Editorial Moll desaparegui o, encara pitjor, se’n faci un mal ús. Ja ho va dir mossèn Alcover en el discurs inaugural del I Congrés Internacional de la Llengua Catalana ― i Toni Gomila ho repetí damunt l’escenari: «I si no ho arreplegam nosaltres, qui ho arreplegarà? Els de fora casa? Els estranys? Els qui no parlen la nostra llengua ni la coneixen ni els interessa?».
L’actor manacorí anà encadenant lectures de discursos o textos rellevants d’Alcover i Moll amb fragments d’entrevistes del filòleg ciutadellenc i les intervencions de membres de la Institució― com Isidor Marí, que va explicar els motius que han duit gent individual a sumar esforços per a evitar que tot el llegat de Moll desaparegués― i estudiosos de l’obra de Moll, que pujaren a l’escenari per a explicar les feines que duran a terme ara que l’editorial reprèn la seva activitat―Maria Pilar Perea parlà dels nous projectes que hi ha en marxa sobre el Diccionari Català-Valencià-Balear, Josep Antoni Grimalt explicà la idea de fer una edició crítica de les Rondalles Mallorquines, la qual enguany es reprendrà― o per a parlar sobre la importància de Francesc de Borja Moll― Miquel Àngel Casasnovas tractà de la relació entre Moll i la seva ciutat natal, Ciutadella, i amb l’illa de Menorca. També intervingué Francesc Homs, president de la Institució, qui explicà quin paper tendrà la Institució a partir d’ara i signà amb Francesc Moll, com a representant de la família, la cessió dels drets de les marques «Editorial Moll» i «Llibres Mallorca» i els drets d’autor de Francesc de Borja Moll a la Institució. Posteriorment, Moll adreçà unes paraules d’emoció i gratitud per salvar el llegat del seu pare i lamentà no haver-ho pogut fer ell, «sempre em sabrà greu no haver-ho pogut evitar», digué sobre el tancament de l’editorial. Toni Mir, secretari de la Institució, va cloure els parlaments explicant com funcionarà la Institució.
Com a colofó final de l’acte, un vídeo de gent diversa, amb cares conegudes com Joan Veny o Simó Andreu i d’altres d’anònimes, explicaven la importància que té per a ells la tasca de Moll com a filòleg i com a editor d’obres cabdals de les nostres lletres, com les mateixes Rondalles o el Diccionari. Una hora i mitja llarga després del sus d’aquest nou projecte, la gent sortia del Gran Hotel emocionada, contenta, entusiasmada per no deixar perdre un llegat que ens explica a tots, que estimam perquè forma part de nosaltres mateixos, conscients que, com resava el lema de Moll «Dura tamen molli saxa cavantur aqua» (Tanmateix, l’aigua molla acaba perforant les dures roques), és la feina constant en favor d’un projecte el que l’acaba per fer triomfar. Ara toca que la societat s’hi apunti i faci viable aquest projecte tan necessari per a la nostra llengua i que, com demanava mossèn Alcover al Congrés i, de manera ben encertada, Toni Gomila reproduïa a l’inici de l’acte: «tots els qui es diuen amadors de la llengua catalana, cal que s’hi demostrin, no sols de paraula, sinó també amb les obres».
