Bon vespre a tothom i moltes gràcies per ser aquí. Gràcies a totes les persones i a tots els representants de les institucions acadèmiques, culturals i polítiques que heu volgut respondre activament a aquesta convocatòria i que d’aquesta manera ja manifestau la vostra predisposició a donar suport a aquesta iniciativa.
Gràcies igualment als mitjans de comunicació que heu contribuït a difondre el projecte. Deixau-me també que en aquestes primeres paraules agraeixi públicament als promotors de la Institució Francesc de Borja Moll que m’hagin convidat a formar part d’aquest nucli inicial. Me’n sent molt honorat per l’admiració i l’estimació que sempre he sentit per Francesc de Borja Moll i per la seva família, que avui també és representada entre nosaltres.
És realment emocionant i esperançador veure la magnífica resposta que ha trobat aquesta crida, tant a les Balears com en el conjunt dels territoris de llengua catalana.
És com si, de nou, després de 115 anys, la nostra societat s’hagués aixecat en sentir una Lletra de convit com la d’Antoni Maria Alcover el 1901. I és que tots els que som aquí -i tots els que hi voldrien ser, que són molts més- no ens podíem quedar resignats davant de la consternació que ens va produir la carta de comiat que va difondre l’Editorial Moll el mes d’octubre del 2014. No podíem acceptar de cap manera que acabàs així l’editorial més antiga i prestigiosa de les Balears, una de les més acreditades de totes les terres de llengua catalana i dipositària de l’immens llegat
d’Antoni Maria Alcover i Francesc de Borja Moll, i de tantes altres obres cabdals de la nostra cultura. Ho vàrem dir aleshores i ho hem repetit ara ben sovint: no admetrem que acabi guanyant la roca rígida, insensible, inamovible, davant de la tenacitat persistent de la gota d’aigua. Volem fer nostre el lema d’en Moll: Dura tamen molli saxa cavantur aqua. Segurament no som, uns i altres, més que gotes d’aigua, però darrerament començam a comprovar que totes aquestes gotes juntes tenen la força d’un torrent. La carta de comiat de l’Editorial Moll acabava amb unes paraules optimistes i premonitòries: “Els llibres sempre formaran part de la nostra vida, i qui sap si en el futur ens retrobarem a través de nous projectes literaris. Fins aviat!” Idò bé: no ha estat molt aviat, però ja hi som, convençuts dels poders màgics i regeneradors de la flor romanial de les rondalles, però també conscients de la feina sistemàtica i exigent que ens espera. Perquè el nostre objectiu, com ja deveu haver vist, no es limita a voler preservar el patrimoni estàtic d’unes obres acabades, tal com havien estat publicades en el seu moment. Entenem que la figura i l’obra de Francesc de Borja Moll, i moltes de les obres de l’Editorial que ell va fundar, constitueixen un patrimoni viu i actiu, que es pot projectar amb força cap al futur. La mateixa trajectòria vital i cívica de Francesc de Borja Moll és un exemple que mereix ser conegut i emulat. Perquè va ser gràcies a la seva constància incansable de formigueta laboriosa que van anar endavant i van arribar a bon port els projectes ambiciosos que havia emprès, amb més generositat i energia que discreció previsora, el seu mestre Antoni Maria Alcover. Perquè va ser gràcies a la seva diplomàcia cordial i pacient que no sols es van reconstruir totes les xarxes de cooperació que permeteren culminar el gran diccionari, sinó que en diverses ocasions -de les quals alguns hem estat testimonis- també gràcies a l’ascendent públic que s’havia guanyat es va poder evitar que es tergiversàs la mateixa entitat de la nostra llengua catalana, rica per la seva unitat i la seva diversitat.
Un dels objectius de la nostra Institució ha de ser, per tant, projectar a tota la societat i de cara al futur la consciència clara de tot allò que devem a Francesc de Borja Moll, de tot allò que ens va ensenyar, dels fonaments que ell va establir perquè al llarg del temps s’hi pugui aixecar la plenitud de la nostra cultura. Aquesta serà, per exemple, la funció dels Espais que duran el seu nom i que es preveu situar en principi a Ciutadella, on va néixer, i en aquesta ciutat de Palma, on va viure i treballar tants d’anys. El seu exemple és, i ha de ser, ben viu. I també ho és i ho ha de ser la part principal dels prop de nou-cents títols que integren la seva obra publicada. Volem promoure la continuació dels estudis filològics -sobretot lexicològics-que va fer al llarg de tota la seva vida, des del Suplement català al Romanisches Etymologisches Wörterbuch de 1928, fins a l’obra magna del Diccionari català-valencià-balear, passant per totes les publicacions orientades a l’aprenentatge de la llengua.
Evidentment, aquesta és una feina que no pot pretendre fer per si sola la Institució que avui presentam. Aspiram a establir el màxim de relacions estretes de cooperació amb totes les entitats acadèmiques ains, amb algunes de les quals ja hem entrat en contacte o ja estava col·laborant algun de nosaltres. Després us parlarà amb detall de la seva experiència i els seus projectes la professora Maria Pilar Perea, que fa temps que treballa en l’estudi i la projecció amb nous mitjans informàtics de l’obra d’Alcover i Moll. Són enormes les possibilitats que ens ofereix la digitalització d’aquestes obres per a l’accessibilitat universal i la consulta minuciosa, amb sistemes de presentació audiovisual impactants, com per exemple els mapes de La flexió verbal en els dialectes catalans, en els quals es pot sentir fins i tot la pronúncia de cada forma verbal a les diferents localitats enquestades en aquest treball d’Alcover i Moll. Podeu veure-ho a l’adreça alcover.iec.cat del portal de l’Institut d’Estudis Catalans, ja que vaig tenir el goig d’iniciar amb ella aquesta col·laboració durant l’etapa en què vaig presidir la Secció Filològica.
Vull subratllar que la presidenta actual, Maria Teresa Cabré, m’ha encarregat que la representi en aquest acte, al qual no podia assistir, i entenc que d’aquesta manera es referma la voluntat de continuar aquesta cooperació entorn de la recerca que ara du a terme Maria Pilar Perea: la digitalització dels milions de cèdules del Diccionari Alcover-Moll i l’ampliació de les informacions que conté i els sistemes de consultar-les: ella us exposarà el projecte en curs, que també exemplifica la possibilitat de fer del diccionari una obra viva i no aturada en el temps.
Confiam que aquestes cooperacions es puguin estendre a moltes altres institucions acadèmiques que sentim molt a prop: la Universitat de les Illes Balears, que ja havia contribuït a aquest tipus de projectes per mitjà de la Càtedra Alcover-Moll-Villangómez; en aquest mateix àmbit universitari, ens ha expressat també el seu suport l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, hereu de la tasca de Manuel Sanchis Guarner, un dels grans col·laboradors de Francesc de Borja Moll i Aina Moll; i estam segurs que trobarem també una bona acollida a totes les universitats de la Xarxa Vives.
Sabem que podem comptar igualment amb la cooperació de la Institució Antoni Maria Alcover, de Manacor, ja que així ens ho ha expressat la seva directora Magdalena Gelabert, que ens acompanyaria avui si no fos que justament estan celebrant aquests dies la setmana Alcover. I no tenim cap dubte que podrem col·laborar amb l’Obra Cultural Balear, l’Institut Menorquí d’Estudis i l’Institut d’Estudis Eivissencs, igual que amb molts dels altres centres d’estudis de parla catalana, aplegats en la Fundació Ramon Muntaner, amb Òmnium Cultural i Acció Cultural del País Valencià. Molts d’ells, de fet, tenen ben present el record de les eixides dialectològiques d’Alcover ara fa cent anys i les campanyes de Moll pel Diccionari durant els anys de postguerra. Aquesta és una xarxa de contactes que també esperam poder reactivar. Enllaçant amb aquest immens llegat viu d’Alcover i Moll tenim també tot el patrimoni cultural de l’Editorial, amb unes obres d’enorme popularitat com les Rondalles i publicacions en curs de gran envergadura, com les obres completes d’Alcover i de Moll mateix, però també de Gabriel Alomar. I un catàleg amb col·leccions memorables i amb més d’un miler d’obres de singular importància per a la nostra cultura-obres en bona part clàssiques, és a dir, perennement vives. Sabem que no serà fàcil extreure totes les potencialitats
d’aquest immens llegat, però tenim la plena confiança en la capacitat de mobilitzar un gran projecte col·lectiu amb una xarxa prou extensa per avançar en aquests objectius. Els plans d’actuació s’han començat a definir amb exigència i realisme. Després us els presentarem. I naturalment, tenim la certesa que aquest és un objectiu d’interès públic i que, si bé aspira a mobilitzar els seus propis recursos, tindrà sempre al costat les institucions del govern i l’administració d’aquestes illes i d’altres territoris de la llengua. La seva presència avui en aquest acte, que agraïm sincerament, és una garantia d’aquest acompanyament indispensable. Moltes gràcies a tothom. Comptam amb vosaltres.
Isidor Marí. Palma, 3 de febrer de 2016
