“Un dissabte, dia 10 d’octubre de 1903, ben de matinada (devers les dues), em vaig decidir a obrir els ulls en aquest món que solen anomenar “de misèries”. Això s’esdevingué a la segona casa (marcada amb el nombre 3) del carrer del Nord, a Ciutadella, antiga capital de l’illa de Menorca”.
Així comença Francesc de Borja Moll el capítol primer de l’autobiografia Els primers trenta anys. Era fill de Marianna Casasnovas, de nissaga de pagesos de Son Fe, i de Josep Moll, en Mollet, home polifacètic i extremadament popular a la Ciutadella del tombant del segle XIX al XX. D’en Mollet, mestre Joan Benejam escrigué a la sarsuela costumista Foc i Fum, ambienta-da en les festes de sant Joan: És un que just és en Neri / que sabia fer de tot. / Fa carotes, fa comèdia / fa de fuster i de pintor, / d’arquitecte, marmolista, / en sarsueles fa es tenor; / adoba sants pel Roser, / pinta altars per el Socós, / arregla armes, fa museus, / també embalsama dragons, / toca flauta i bombardino… / ¿Què voleu? Festeja i tot!
En aquella antiga capital menorquina, seu episcopal, ciutat senyorial i levítica, sabatera i pagesa, Francesc de Borja Moll passà els anys de la infància i la primera jovenesa. Al Seminari de Ciutadella rebé una sòlida formació humanística, però allà també va fer la coneixença que canviaria el rumb de la seva vida: l’estiu de 1917 mossèn Antoni Maria Alcover visitava el Seminari ciutadellenc a la recerca de paraules i frases per a l’obra gegantina del Diccionari i el 18 d’agost es reunia amb un grup de seminaristes entre els què hi havia en Borja. Durant aquelles sessions estiuenques el jove Moll va sentir parlar per primera vegada de Costa i Llobera, de Joan Alcover, de la Renaixença, dels conceptes de llengua i de dialecte, de la posició del menorquí respecte del català; va entreveure que Espanya no era un bloc monolític i uniforme, sinó un conglomerat fet de materials diversos.
En els anys següents el jove Francesc de Borja Moll es comença a qüestionar moltes coses mentre mantenia la correspondència amb mossèn Alcover. Encara que continuava els seus estudis eclesiàstics, de cada vegada era més conscient que no era aquell el camí que havia de seguir i l’estiu de 1920 deixà el Seminari i uns mesos més tard marxava cap a Mallorca per entrar al servei de l’obra del Diccionari. Era el 2 de gener de 1921, un dels dies més transcendentals de la seva vida, com ell mateix reconegué, quan entrà en el “temple” del Diccionari: la casa del canonge manacorí Alcover, a qui romandria unit des d’aleshores. Francesc de Borja Moll, doncs, arrelaria a Mallorca, però sense deixar la seva vinculació amb l’illa nadiua i, de manera especial, amb Ciutadella.
A la seva ciutat natal con-trauria matrimoni l’any 1929 amb Francisca Marquès i allà hi naixerien els fills majors: Aina, Francisca i Josep. Vincles familiars al marge, Francesc de Borja Moll dedicà alguns estudis a la seva illa, en part fruit de conferències. Des de Palma estant, exercí una important influència i mestratge sobre els menorquins més inquiets i conscienciats vers la nostra llengua i la nostra cultura. Va ser cabdal, per exemple, la seva influència a l’hora de crear la Secció d’Estudis del Cercle Artístic de Ciutadella, l’any 1953, tot encoratjant el seu principal promotor, Mossèn Josep Salord i Farnés. O la participació en els Jocs Florals organitzats pel mateix Cercle Artístic l’any 1958, que van ser tot un esdeveniment cultural i cívic i la presidència dels actes d’homenatge a l’escriptor Àngel Ruiz i Pablo, el 1965. O l’impuls donat a joves escriptors, als quals va obrir les portes de la seva editorial. Ciutadella i Menorca van voler honorar en vida el que ja era tot un referent de la llengua catalana. L’any 1962, el mateix de la finalització del diccionari, l’Ajuntament de Ciutadella li atorgava la medalla d’or de la ciutat i Maó el distingia amb el títol de Menorquí Il·lustre. Dues dècades més tard, el 22 d’octubre de 1983, Ciutadella li dedicava un homenatge nomenant-lo Fill Il·lustre. L’antic carrer del Nord on vuitanta anys abans havia nascut el filòleg —Avenida del General Sanjunjo durant el franquisme era rebatejat com Avinguda Francesc de Borja Moll, posant una placa a la façana a la casa natal. Una escola infantil també porta el seu nom. Tot coincidint amb el centenari del naixement, el Consell Insular de Menorca proclamà el 2003 «Any Francesc de Borja Moll». I, ja més recentment, s’ha instal·lat un bust de Francesc de Borja Moll a l’interior de l’antic pati de Sant Pau del Seminari de Ciutadella, avui un bell espai ubicat al cor de la ciutat antiga al qual es pot accedir des del carrer. Des del pati de Sant Pau que tantes vegades devia trepitjar en els seus esplais d’alumne del Seminari, el bust de Francesc de Borja Moll contempla tots aquells que accedeixen a l’Arxiu Diocesà o, simplement, passegen o s’asseuen una estona als bancs d’aquell deliciós recó de Ciutadella. Ciutadella i tota Menorca, senyores i senyors, reconeixen i estimen el seu fill il·lustre i no han de quedar al marge de la Institució Francesc de Borja Moll que avui neix per insular una nova vida a l’editorial que ell va fundar i per divulgar i estudiar el llegat intel·lectual, cívic i humà d’aquest homenot de la cultura de qui pren el nom. Ciutadella hauria de ser —ha de ser—, juntament amb Palma, seu de la nostra Institució. Perquè l’ànima de Francesc de Borja Moll i la flama de la seva obra han de continuar presents a la ciutat que el va veure néixer aquell ja llunyà 10 d’octubre de 1903.
Miquel À. Casasnovas. Palma, 3 de febrer de 2016
