Presentació en societat. Josep Antoni Grimalt
La idea de fer un estudi de l’Aplec de Rondaies Mallorquines d’En Jordi d’es Racó, d’Antoni M. Alcover em va venir quan era soldat a Las Palmas de Gran Canària, en el quarter de Mata. Aclariré que, oficialment, era el representant del Batalló de Transmissions del Sahara.
De fet, la meva feina consistia a enviar fruita i verdura fresca a la senyora del comandant d’aquella unitat. Allà estant, em va arribar la convocatòria d’un dels premis “Ciutat de Palma” d’aquell any (1960), destinat a guardonar un estudi sobre l’Aplec. De nin, jo n’havia estat un lector assidu i bon profit que en vaig treure perquè les vaig arribar a saber quasi de memòria.
M’agradaven cosa de no dir, però no m’havia passat mai pel cap que poguessin esser objecte d’un estudi com si es tractàs d’una obra clàssica. Aquella convocatòria em va obrir els ulls al respecte. Ja podeu pensar que, estant a Las Palmas, sense la preparació ni els instruments necessaris, no podia tan sols intentar fer res en aquella direcció, però la il·lusió em va quedar. Estic convençut que les rondalles d’Alcover, pel llenguatge, l’estil i la tècnica narrativa, malgrat que molts dels historiadors de la literatura catalana les han ignorades, en són un dels textos més valuosos i encara a escala general. Si haguessin sorgit d’una cultura i una llengua no discutides, avui serien conegudes a tot el món i traduïdes i publicades a les col·leccions literàries més importants, com és el cas de l’Aplec dels germans Grimm, que no crec que superin el de N’Alcover. Aquell projecte d’estudi va quallar en una edició, com me proposava En Francesc de B. Moll, el fill. Afortunadament em va sortir un col·laborador que la feia possible, En Jaume Guiscafrè, que té dues virtuts que jo no tenc: una gran capacitat de feina i un gran domini d’allò que ara anomenen pomposament “noves tecnologies”. És a dir, que no té preu.
L’edició se proposa recollir tots els textos de l’Aplec, fins i tot alguns que havien quedat inèdits, de vegades només manuscrits, o espargits i difícilment trobables. Les rondalles van ordenades seguint el catàleg internacional ideat pel finlandès Antti Aarne i actualitzat pel nord-americà Stith Thompson i més recentment per Hans-Jörg Uther. Segons aquest sistema, a cada rondalla li correspon un número que permet a qualsevol especialista del món fer-se’n una idea sense haver-la de llegir sencera. A més del número que li correspon, cada rondalla va precedida d’una introducció que dóna compte dels seus vincles amb la cultura universal: la Bíblia, religions, mitologies i literatures diverses. L’acompanyen les notes que N’Alcover n’havia preses quan la hi varen contar, cosa que permet, comparant notes i text redactat, fer-se una idea de la seva feina d’elaboració. Finalment, du referències al altres catàlegs destacats de rondalles, catalans i estrangers i un comentari de les seves característiques particulars. En duim sis toms publicats, el setè és a punt d’enfornar. La nova entitat que avui ha nascut, la Institució Francesc de B. Moll, facilitarà que la resta arribi a bon termini. Així sia.
Josep Antoni Grimalt. Palma, 3 de febrer de 2016