
L’Any dedicat a Antoni M. Badia i Margarit amb motiu del centenari del seu naixement és una bona ocasió per recordar la seva amistat amb Francesc de B. Moll i per valorar les aportacions rellevants que tots dos van fer al coneixement de l’evolució del català al llarg de la història.
Amb aquest propòsit, la Institució Francesc de B. Moll ha convidat tres professors que són excel·lents coneixedors d’aquestes qüestions –Joan Veny, Joan Miralles i Josep Martines— a acostar-nos a l’obra de Badia i Moll des de perspectives actuals i diverses.
Aquest dimecres, dia 16 de desembre a les 19 h, tindrà lloc una trobada virtual, conduïda per Isidor Marí, que serà retransmesa en directe a través del canal Youtube de la Institució Francesc de B. Moll: https://www.youtube.com/watch?v=gmDoaiF-rSY

JOAN VENY CLAR
(Campos, 1932)
És catedràtic emèrit de filologia catalana de la Universitat de Barcelona. Estudià en aquesta universitat i en les de Lovaina i Poitiers, i es doctorà en filologia romànica el 1956 amb la tesi Paralelismos léxicos en los dialectos catalanes (1960). La seva recerca en el camp de la dialectologia catalana és capdavantera, sobretot arran de l’edició d’Els parlars catalans (1978), que recull i estableix una síntesi de la variació dialectal de la llengua catalana. És membre de l’Institut d’Estudis Catalans i ha publicat nombrosos articles sobre lingüística catalana, especialment sobre dialectologia, geolingüística i etimologia. Ha estat president del Consell Supervisor del TERMCAT durant diversos anys (1990-1993 i 2002-2014); és president de l’Atles Linguistique Roman (Grenoble) i de la Comissió de l’Estàndard Oral Lèxic, i codirector de la revista Estudis Romànics. Entre les distincions que ha rebut destaquen la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya (1997), el Premi de la Fundació Catalana per a la Recerca (2004), el doctorat honoris causa per la Universitat de València (2008) i per la Universitat de les Illes Balears (2016), la Medalla d’Honor de la Xarxa Vives d’Universitats (2013), el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes (2015) i la Medalla d’Or de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears (2017).

JOAN MIRALLES MONTSERRAT
(Montuïri, 1945)
Joan Miralles Monserrat (Montuïri, Mallorca; 1945) és Catedràtic de Filologia Catalana de la Universitat de les Illes Balears des de 1983. Doctor en Filologia Catalana amb la tesi Un llibre de cort reial mallorquí del segle XIV. Introducció, transcripció i estudi lingüístic (premi extraordinari de Filologia, Universitat de Barcelona, 1978). Va ostentar el càrrec de Vicedegà de la Facultat de Filosofia i Lletres l’any 1983 i el de Director del Departament de Filologia Catalana i Lingüística General de la UIB entre els anys 1980 i 1998. És professor de Filologia Catalana a la UIB des del curs 1970-1971 i membre numerari de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans i de la comissió per a l’elaboració d’una proposta d’estàndard oral de l’IEC.

JOSEP MARTINES PERES
(Benimantell, 1961)
És mestre d’educació general bàsica (orientació en filologia anglesa) i doctor en filologia catalana. És màster en toponímia per la Universitat de València i professor titular del Departament de Filologia Catalana de la Universitat d’Alacant. Els centres d’interès de la seva recerca són la sintaxi històrica, la semàntica i la lexicologia diacròniques, els contactes entre el català i l’aragonès —amb especial referència al País Valencià— i la lexicografia. A part dels dos llibres basats en la seva tesi doctoral, ha publicat, en col·laboració amb altres autors, un Diccionari valencià escolar i tretze llibres de llengua per a l’ensenyament primari i secundari, i ha treballat en l’elaboració de la part dedicada al lèxic de la Guia d’usos lingüístics del valencià. És membre de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, de l’Associació Hispànica de Literatura Medieval, de l’Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes i de l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana. Des del 2016 és també membre de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL).

ISIDOR MARÍ MAYANS
(Eivissa, 1949)
Llicenciat en filologia catalana a la Universitat de Barcelona (1972). La seva activitat s’ha centrat en la sociolingüística, la planificació lingüística i la cultura popular. Fou professor a la Facultat de Lletres de les Balears (1972-1980), on dirigí el Departament de Llengua i Literatura Catalanes. Cap del Servei d’Assessorament Lingüístic (1980-1988) i subdirector general de Política Lingüística (1989-1996) de la Generalitat de Catalunya. Dirigí el Centre de Terminologia TERMCAT (1988-1997). Va coordinar l’Àrea de Lingüística Social del II Congrés Internacional de la Llengua Catalana (1986) i l’edició de les actes corresponents (1992). El 1996 va coordinar el Comitè Científic de la Declaració Universal de Drets Lingüístics de Barcelona. Del 1996 al 2009 va dirigir els Estudis d’Humanitats i Filologia de la Universitat Oberta de Catalunya. Fou director de la Càtedra de Multilingüisme Linguamón-UOC (2007-2010). El 1989 va ingressar a la Secció Filològica de l’IEC, en la qual ha estat secretari (1998-2006), vicepresident (2006-2010), director de l’Oficina d’Assessorament Lingüístic (des de 2007) i president (2010-2014).
Una part del fons que financien les actuacions subvencionades provenen de cabals que atorga la Junta d’Herències de la Generalitat de Catalunya.