Francesc de B. Moll, ecologista de les paraules
Gabriel Janer Manila Quan mossèn Antoni M. Alcover féu pública la Lletra de Convit, dia 5 de novembre de l’any 1900, amb la intenció de començar la tasca per a
Francesc de B. Moll en la memòria
Joan F. López Casasnovas Quan Francesc de Borja Moll exercia de Mestre, ho feia tan bé com quan descrivia els parlars catalans, investigava les arrels profundes de la llengua, interpretava
Francesc de B.Moll i els dialectes
Joan Veny Tota llengua de cultura coneix dues dimensions, la literària, comuna, dels mitjans de comunicació, dels actes formals, que tendeix a la unificació, i la col·loquial, sobretot parlada, en
La petjada menorquina de Francesc de B. Moll
Miquel Àngel Casasnovas Camps Quis magis est saxo durium, quis mollius unda? Dura tamen molli saxa cavantur aqua. ¿Què hi ha és més dur que la roca? ¿Què més moll
Neix la “Bibliografia general de dialectologia catalana”
Els recursos en línia destinats a la difusió de la llengua catalana són incomptables, però, dins d’aquesta àmplia diversitat d’opcions, hi mancava un recurs tan important com necessari: la creació
“Lletra Viva”, escriptors en primera persona
Les noves tecnologies i la proliferació de les xarxes socials a la nostra vida quotidiana ha permès obrir una finestra al món; una forma àgil i intuïtiva de projectar la