Publicat a mitjans dels anys vuitanta, L’esquerra nacionalista a Mallorca (1900-1936) és un llibre fonamental en la difusió dels valors polítics i ciutadans des de la perspectiva identitària i progressista, ja que connectà ràpidament amb una generació de joves que gairebé no tenien accés a textos fundacionals d’aquestes dimensions.
El responsable d’aquesta fita va ser Mateu Morro amb la col·laboració de Sebastià Serra.
Aquest recull de textos, publicat el gener de 1986 a la Biblioteca dels Clàssics del Nacionalisme Català, va prendre forma a finals de 1985, una dècada després de la publicació de El mallorquinisme polític (recull pioner publicat per Gregori Mir amb el pseudònim d’Anselm Llull) i ja feia set anys que Josep Massot i Muntaner havia publicat Cultura i vida a Mallorca entre la guerra i la postguerra (1930-1950), on aportava molta informació sobre els intel·lectuals mallorquins durant la Segona República i de com els va afectar la repressió que es va desfermar a Mallorca partir del 19 de juliol de 1936.
Malgrat tot, el 1985, en l’escenari mallorquí res estava massa clar.
Tal i com recorda Mateu Morro:
«Aleshores les coses eren prou confuses com per a comprometre seriosament la reivindicació i actualització d’un discurs autocentrat, des de l’esquerra, que es fes en clau de sobirania política i al marge del tradicional sucursalisme de les seccions provincials dels partits estatals. El llibre posava a l’abast dels lectors un textos, poc coneguts aleshores, que demostraven la persistència, abans de juliol de 1936, d’un corrent de pensament -però també d’una línia d’actuació política- que podem incloure en un concepte ampli i general d’esquerra nacionalista; però també, i en la mesura que es reivindicava aquesta tradició, se n’afirmava la possibilitat -i potser més aviat la necessitat- de la seva continuïtat en el futur. En aquest sentit aquest llibre no és tan sols un llibre d’història, sinó que és alhora un llibre d’intervenció directa en el debat polític, i més encara si consideram que els seus autors estàvem aleshores plenament implicats en aquest debat i ningú mínimament informat no podia deixar de veure aquestes implicacions».
La Institució Francesc de B. Moll considera oportú rescatar aquest llibre.
Ho fa enguany amb una edició revisada i amb un nou pròleg: és, doncs, una nova oportunitat per reivindicar el pes de figures pioneres en aspectes com la defensa de la llengua catalana, la reivindicació de l’autogovern, les polítiques descentralitzadores, la salvaguarda dels drets dels treballadors i altres valors democràtics.
Textos que, tot i haver estat escrits fa prop d’un segle, conserven un grau de vigència que obliga a la seva relectura des de la perspectiva del temps present.
Projecte amb el suport de:
