Joan Veny Tota llengua de cultura coneix dues dimensions, la literària, comuna, dels mitjans de comunicació, dels actes formals, que tendeix a la unificació, i la col·loquial, sobretot parlada, en família, al cafè, al carrer, que tendeix a la diversificació en funció del temps, la geografia, els estaments socials, l’evolució interna. Aquella es nodreix d’aquesta,

Miquel Àngel Casasnovas Camps Quis magis est saxo durium, quis mollius unda? Dura tamen molli saxa cavantur aqua. ¿Què hi ha és més dur que la roca? ¿Què més moll que les ones? Però també les aigües molles foraden les dures roques. Aquests versos ovidians extrets del llibre primer de l’Ars amatoria —i que el