Carles Duarte (Barcelona, 1959).

Cavaller de les Arts i les Lletres de la República Francesa i Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya. Com a lingüista ha treballat amb els professors Joan Coromines, amb qui va col·laborar en el Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, i Antoni M. Badia i Margarit, amb qui va escriure un manual de llenguatge administratiu. Ha publicat llibres de lingüística històrica, incloent-hi una Gramàtica històrica del català en tres volums amb Àlex Alsina, i de llenguatges d’especialitat. Com a poeta la seva obra ha merescut els premis Rosa Leveroni, Vila de Martorell, Crítica Serra d’Or i de la Crítica Catalana. Entre els seus llibres de poesia escau esmentar El silenci, El centre del temps, Tríptic hebreu o Alba del vespre. La seva poesia ha estat inclosa en antologies catalanes i internacionals. L’any 2015 es va publicar a França el llibre de Jad Hatem La Lumière, le Poème, la Mort: sur Duarte et Vinyoli, editat l’any 2016 en català com La llum i la mort en la poesia de Carles Duarte i de Joan Vinyoli. Ha estat comissari de l’Any Badia i Margarit, vicepresident de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana i president del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts. Ha dirigit i presidit la Fundació Carulla i va ser secretari general de la Presidència de la Generalitat de Catalunya. A hores d’ara dirigeix la Institució Cultural del CIC.