Miquel Àngel Casasnovas i Camps (Ciutadella, 1964).

Historiador i professor. Llicenciat en geografia i història i doctor en història per la Universitat de les Illes Balears (UIB). Ha estat professor associat d’història i institucions econòmiques a la UIB. Ha estat professor d’ensenyament secundari i director de l’IES Josep Maria Quadrado de Ciutadella. Ha publicat 150 treballs de recerca i divulgació, dels quals 27 són llibres i monografies. Entre la seva obra cal destacar els llibres Història de les Illes Balears (1998), Biblioteques, llibres i lectors: la cultura a Menorca entre la Contrareforma i el Barroc (2001), els toms X i XI (història) de l’Enciclopèdia de Menorca (2000 i 2011), Història de Menorca (2005), Història econòmica de Menorca: la transformació d’una economia insular (2006) i El crac de 1911: una crisi financera a la Menorca de l’inici del segle XX (2012). És membre de l’Institut Menorquí d’Estudis i d’altres entitats i associacions de caràcter científic. És vicepresident del Cercle d’Economia de Menorca i president i director científic de la Fundació Enciclopèdia de Menorca.