Antoni Ferrando i Francès (Benicolet, 1947).

Doctor en filosofia i lletres (1976) per la Universitat de València, on és catedràtic des del 1983. Director de l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana (1983-1986 i 1992-2001), des del 1982 està al capdavant de la col·lecció “Biblioteca Sanchis Guarner” d’aquesta mateixa institució, i del 1986 al 2002 dirigí Caplletra, una revista internacional de filologia. És membre de la secció filològica de l’Institut d’Estudis Catalans (1985) i de la junta de govern de l’Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes (1985), que presideix des del 2012, com també de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (1998) i de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (2001). S’ha dedicat a l’edició de textos medievals, entre d’altres, el Llibre del consolat de mar (1977); la Vida de Santa Magdalena en cobles, de Jaume Gasull (1986); l’Omelia sobre el salm ‘De profundis’, de Jeroni Fuster (1992); La Vida de sant Vicent Ferrer, de Miquel Péreç (1996); i el Curial e Güelfa (2007), entre altres. És autor de nombrosos estudis sociolingüístics i històrics (especialment sobre la variant valenciana del català) i sobre l’obra d’autors medievals i barrocs però també moderns, dels quals es poden esmentar La formació històrica del valencià, La Gramàtica valenciana de Manuel Sanchis Guarner (1993), etc. També ha coordinat nombrosos treballs col·lectius, entre els quals sobresurt Els Estudis lingüístics i culturals sobre Curial e Güelfa (2011). És autor dels llibres Consciència idiomàtica i nacional dels valencians (1980), pel qual va rebre el premi de la Crítica del País Valencià el 1980 i el de Boix el 1981; Els certàmens poètics valencians (1983), pel qual va ser recompensat amb el premi Milà i Fontanals de l’IEC; i Història de la llengua catalana (2005), amb Miquel Nicolàs.