Junta directiva

FRANCESC HOMS I FERRET

President

(Barcelona, 1951) Economista i polític. Presideix l’associació Francesc Homs i Ferret (Barcelona, 1951), va viure la seva joventut a Palma des del 1952 fins el 1969. Fill d’Eladi Homs i Maria Ferret, fundadors del Moviment Escolta i Guies Sant Jordi de Mallorca. Economista (Universitat Autònoma de Barcelona) d’on va ser, posteriorment, professor d’Economia Industrial des de 1980 a 1987. Ha estat professor d’Economia Espanyola a la Universitat Internacional de Catalunya (UIC). Diputat a les Corts Generals i Portaveu Econòmic del Grup Parlamentari Català (CiU) (1986 –1999). Regidor de l’Ajuntament de Barcelona (1995 – 1999) i Conseller d’Economia i Finances de la Generalitat de Catalunya (2001– 2003). Ha estat President Executiu d’Áreas (1999 – 2001) i President d’Abertis Logística (2007 – 2011). President de la companyia d’energies renovables FERSA (2012 – 2015) i Conseller de diverses empreses. Actualment és President Executiu de la consultoria INEO CORPORATE, membre del Patronat de la Fundació Bancària “la Caixa, i del Consell d’Administració de Criteria, i Vicepresident de la societat Foment Immobiliari Assequible. És Conseller de la metal·lúrgica La Farga Group. Presideix també el Patronat de la Fundació Institut Guttmann i és membre de les Juntes Directives de diverses institucions, fundacions i associacions, entre les quals cal destacar el Cercle d’Economia, la Junta Directiva de l’Associació per al Progrés de la Direcció (APD) i la LECE.

ISIDOR MARÍ MAYANS

Vicepresident

(Eivissa, 1949) Filòleg, sociolingüístia i cantant. Es llicencià (1972) en Filologia Catalana a la Universitat de Barcelona i va començar la seva carrera acadèmica com a professor de la Facultat de Filosofia i Lletres de les Balears, (1972-1980), on va dirigir el Departament de Llengua i Literatura Catalanes i va intervenir directament en la incorporació de la llengua catalana al sistema educatiu de les Illes Balears. Al principi, els seus interessos anaven dirigits a la cultura popular. Posteriorment, la seva activitat s'ha centrat en la sociolingüística i la planificació lingüística. Del 1980 al 1996, va treballar en el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, com a cap del Servei d'Assessorament Lingüístic (1980-1988) i com a sotsdirector general de Política Lingüística (1989-1996). Entre altres projectes, va promoure el curs Digui, digui... i el Centre de Terminologia Termcat, que va dirigir de 1988 a 1997. Des de 1989 és membre de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans. El 1996 va passar a treballar per la Universitat Oberta de Catalunya com a director dels estudis d'Humanitats i Filologia. L'any 2007 rep el Premi Lupa d'Or de l'Associació de sociolingüistes de llengua catalana. Del 2010 al 2014 va ser president de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans, l'acadèmia de la llengua catalana. També té una faceta com a músic: fou integrant dels grups de música Isidor i Joan (1965-1966), Uc (1974-1985) i, des de 1999, de Falsterbo Marí. També ha actuat en solitari.

ANTONI FERRANDO I FRANCÈS

Vicepresident

(Benicolet, 1947) Doctor en filosofia i lletres (1976) per la Universitat de València, on és catedràtic des del 1983. Director de l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana (1983-86 i 1992-2001), des del 1982 està al capdavant de la col·lecció “Biblioteca Sanchis Guarner” d’aquesta mateixa institució, i en 1986-2002 dirigí Caplletra. Revista internacional de filologia. És membre de la secció filològica de l’Institut d’Estudis Catalans(1985) i de la junta de govern de l’Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes (1985), que presideix des del 2012, com també de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (1998) i de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (2001). S’ha dedicat a l’edició de textos medievals, entre d’altres, el Llibre del consolat de mar (1977); la Vida de Santa Magdalena en cobles, de Jaume Gasull (1986); l’Omelia sobre el salm ‘De profundis’, de Jeroni Fuster (1992); La Vida de sant Vicent Ferrer, de Miquel Péreç (1996); i el Curial e Güelfa (2007), entre altres. És autor de nombrosos estudis sociolingüístics i històrics (especialment sobre la variant valenciana del català) i sobre l’obra d’autors medievals i barrocs però també moderns, dels quals es poden esmentar La formació històrica del valencià, La Gramàtica valenciana de Manuel Sanchis Guarner (1993 de l’Europa occidental (1997), etc. També ha coordinat nombrosos treballs col·lectius, entre els quals sobresurt Els Estudis lingüístics i culturals sobre Curial e Güelfa (2011). És autor dels llibres Consciència idiomàtica i nacional dels valencians (1980, premi de la Crítica del País Valencià 1980 i premi Boix 1981), Els certàmens poètics valencians (1983, premi Milà i Fontanals de l’IEC 1977) i Història de la llengua catalana (amb Miquel Nicolàs) (2005).

MARIA PILAR PEREA SABATER

Vicepresidenta

(Barcelona, 1960) Doctora en filologia catalana i professora titular del Departament de Filologia Catalana i Lingüística General de la Universitat de Barcelona. Actualment és cap d’estudis dels graus de Filologia. S’ha especialitzat en descripció lingüística, dialectologia i morfofonologia verbal, i ha desenvolupat estudis relacionats amb la història de la llengua catalana. Ha editat la primera proposta d’atles informatitzat a Catalunya,”La flexió verbal en els dialectes catalans”. Les dades i els mapes (2001). Participa en la xarxa temàtica de Variació lingüística, coordinada per la Universitat de Barcelona, i en la de Gramàtica teòrica, coordinada per la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha participat en diversos projectes d’investigació, com ara “La variación en el lenguaje. El catalán actual” i “La variació en el llenguatge. Corpus oral i escrit del català contemporani, en especial en el subcorpus de llengua oral dialectal” (COD), i en la creació de gestors a internet de dades històriques i dialectals. Ha dirigit l’Arxiu audiovisual del parlar salat de la Costa Brava i el “Portal de léxicos y gramáticas dialectales del catalán del siglo XIX”. Col·labora també en el projecte d’Informatització i cartografia dels materials de l’Atlas Lingüístico de la Península Ibérica (ALPI), que coordina el Consejo Superior de Investigaciones Científicas. Actualment dirigeix el projecte “Informatización, fuentes dialectales, referentes lexicográficos, cartografía y sonido del Diccionari català-valencià-balear”. El 2003 va obtenir un dels Premis 31 de desembre de l’Obra Cultural Balear. És autora de diversos llibres relacionats amb l’obra d’Antoni M. Alcover i ha publicat nombrosos articles relacionats amb la morfologia, la lexicografia, la dialectologia i la història de la llengua.

ANTONI MIR FULLANA

Secretari

(Palma, 1956) Filòleg i gestor cultural. President Executiu de l’Obra Cultural Balear (1992-2013), després d’haver-hi exercit com a director i secretari (1982-1991). Secretari Executiu a les Balears del II Congrés Internacional de la Llengua Catalana (1985-86). Directiu de Voltor, associació per a la normalització lingüística als mitjans de comunicació, que va dur a les Balears les televisions i ràdios institucionals de Catalunya i València (1985-2003). El 1987 promou la instauració dels Premis 31 de Desembre d’acció cívica, concedits per l’Obra Cultural Balear en la Nit de la Cultura i que continuen la seva singladura trenta anys després. Editor de la revista cultural El Mirall (1987-2003). Va dirigir el pla estratègic de Can Alcover (conceptualització, pla d’usos i finançament de les obres) per reconvertir la casa que fou del poeta Joan Alcover en Can Alcover, equipament cultural i seu social de l’OCB (inaugurat el 2004). El 2004 s’incorpora al Govern de Catalunya com a Secretari de Política Lingüística i el 2005 se li encomana crear la Casa de les Llengües, dedicada a la difusió, valoració i salvaguarda del patrimoni lingüístic de la humanitat, mitjançant un consorci públic (Generalitat de Catalunya - Ajuntament de Barcelona). Presenta la Casa de les Llengües a la seu de Nacions Unides el 2008. Va ser director de Clusterlingua, clúster català de les Indústries de la Llengua (2012-2014) després d’haver dirigit la Fundació DigiTalent de projectes d’innovació per a la indústria de l’animació audiovisual, creada per Cromossoma (Les Tres Bessones) i Abacus (2012). La seva tasca ha estat reconeguda amb el Premi Nacional del Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i les Nacions (1997) i la Creu de Sant Jordi (2003).

MIQUEL ÀNGEL CASASNOVAS CAMPS

Vocal

(Ciutadella, 1964) Historiador i professor. Llicenciat en geografia i història i doctor en història per la Universitat de les Illes Balears (UIB). Ha estat professor associat d’història i institucions econòmiques a la UIB. Actualment és professor d’ensenyament secundari i director de l’IES Josep Maria Quadrado de Ciutadella. Ha publicat 150 treballs de recerca i divulgació, dels quals 27 són llibres i monografies. Entre la seva obra cal destacar els llibres Història de les Illes Balears (1998), Biblioteques, llibres i lectors. La cultura a Menorca entre la Contrareforma i el Barroc (2001) els toms X i XI (història) de l’Enciclopèdia de Menorca (2000 i 2011), Història de Menorca (2005), Història econòmica de Menorca. La transformació d’una economia insular (2006) i El crac de 1911. Una crisi financera a la Menorca de l’inici del segle XX (2012). És membre de l’Institut Menorquí d’Estudis i d’altres entitats i associacions de caràcter científic. És vicepresident del Cercle d’Economia de Menorca i president i director científic de la Fundació Enciclopèdia de Menorca.

JAUME LLADÓ JAUME

Tresorer

(Campos, 1965) Llicenciat en Física per la Universitat de les Illes Balears. El 1989 va ser un dels socis fundadors de l’OCB de Campos i de la revista Ressò (membre de l’Associació de Premsa Forana de Mallorca). Actualment és professor de matemàtiques a l’IES Damià Huguet. President de l’Associació El Mirall, editora de la revista homònima especialitzada en temes culturals amb tres dècades de trajectòria, nascuda a Mallorca el 1987. Expert en escacs i apicultura.

TOP